Fitoteràpia

Del greg “fyton” (planta). La fitologia estudia els organismes vegetals i la seva utilització amb finalitat terapèutica, per a prevenir, per alleugerir o per guiar al cos en la seva curació.

Durant molt temps els remeis naturals i en especial les plantes medicinals varen ser el principal i fins hi tot l’únic recurs del que disposava el metge. Fins que a principis del s.XX, el desenvolupament de la química va posar en marxa la industria farmacèutica amb la producció de medicaments.

La medicina moderna va poder d’aquesta manera guarir amb eficàcia nombroses malalties fins a les hores incurables i sovint mortals.

Tot i així les plantes medicinals i els remeis que s’extreien d’elles des de la prehistòria no han quedat oblidats.

Al llarg dels anys, s'ha anat incrementant el número de plantes medicinals conegudes i l’evolució de l’aplicació.

En els últims anys, l’industria farmacèutica, els metges i els equips investigadors de nombrosos països tornen a interessar-se pels recursos naturals i per les plantes medicinals: pels seus efectes, formes i mètodes d’aplicació.  

Els remeis a base de plantes presenten innumerables avantatges en comparació amb altres tractaments químics.

Els seus principis actius son sempre biològicament equilibrats per la presencia de substancies annexes i per les recíproques connexions, de manera que no s’acumulen en l’organisme i els seus efectes indesitjables són limitats.

Al llarg de la historia, la fitoteràpia ha desenvolupat diversos mètodes d’extracció pel millor aprofitament de les virtuts terapèutiques de les plantes tractades:

Tisana, Tintura, Extractes fluids, Destil·lació, Xarops, Suc fresc, Pols, Oleomacerats, Vins vegetals, Bafs, Compresa, Ungüents vegetals, Banys, Cataplasmes.

Contraindicacions generals:

- Embaràs
- Lactancia
- Infància
- Ancians
- Asmàtics
- Hipertensos
- Problemes cardíacs

La fitoterapeuta determina rigurosament les plantes necessàries en cada cas, a través d’un senzill i acurat qüestionari per a tractar de forma específica a cada pacient.